A continuació, trobareu els apunts dels continguts treballarem aquest curs.
1r Trimestre
A
Ciències experimentals ja hauràs estudiat que v = e/t. Això vol dir
que si, per exemple, un cotxe circula a 100 km/h, aquesta velocitat és
el resultat de dividir l'espai recorregut pel temps que ha trigat a
fer-ho.
A CONTINUACIÓ US ADJUNTO UNA PRESENTACIÓ ON PODEU AMPLIAR LA INFORMACIÓ
________________________________________________________________________
EL BÀSQUET
LA TÈCNICA
Ø llançament fonamental: és el primer que s’ aprèn. El jugador agafa la pilota amb les dues mans, però només la impulsa amb una. Consta de tres fases : salt, suspensió enlaire i llançament. El moment d’ impulsar la pilota ha de coincidir amb el punt més alt assolit amb el salt. Per això és molt important tenir la sensació de “romandre “ enlaire. Dominar les parades en un i dos temps ens ajudarà efectuar un bon llançament.
Posició de base: les cames han d’ estar flexionades, amb una més avançada que l’ altra, depenent de la mà de l’ atacant que bota la pilota.
Base: és
el jugador més hàbil en el bot i la passada. Acosta la pilota fins a
la zona contrària i inicia les jugades d’atac. Acostuma a ser també un
bon llançador
Passar i tallar:
és un moviment d’atac que es fa entre els jugadors. El jugador que té
la pilota la passa a un company. Aleshores es desmarca del seu defensor
amb un canvi de ritme o direcció, talla cap a cistella i demana la
pilota al seu company aixecant els braços. D’entre tots els moviments de
desmarcatge podem destacar les escapades, per davant i per darrera del defensor, i la porta enrere.
Aquesta darrera consisteix a practica una finta de recepció alhora que
un altre jugador fa una finta de passada. Amb aquesta acció el jugador
esquiva el seu defensor i s’escapa per darrera seu.
Per ampliar els apunts, cliqueu el document següent:
2. http://www.slideshare.net/ananaveira/cuadernillo-baloncesto-secundaria
_____________________________________________________________
LA VELOCITAT
Què és ?
Però
en la nostra matèria, l' Educació Física, ens interessa més l’ aplicació
d’ aquest terme físic a la pròpia persona. Per això direm que la
velocitat és la qualitat física que ens permet realitzar un moviment el
més ràpid possible, tant si es tracta de recórrer una distància, com de
fer un esprint, o d’ aturar una pilota.
Qui treballa la velocitat?
Gairebé tots els esports tenen especialitats en les quals la velocitat és la qualitat més important. Fixa ’t en aquests exemples:
• El corredor de distàncies curtes de l’atletisme (100 m llisos, 200 m llisos, 110 m tanques).
• El «velocista» de natació, especialitzat també en distancies curtes (50 m 100 m lliures).
• El porter d’ handbol, que ha de fer parades o rebuigs de porteria amb gran rapidesa.
Com influeix en el teu organisme?
L’ exercici
de la velocitat provoca una sèrie de canvis en el nostre organisme.
Després d’ un temps suficient de pràctica i de nombrosos entrenaments,
podem aconseguir els efectes següents:
1.
El sistema nerviós transmet l’ ordre de contracció als músculs molt més
ràpid i, per tant, aquests poden contraure’s més aviat.
2.
Com que realitzem esforços de potencia (força a la màxima velocitat),
desenvolupem una hipertròfia muscular (augment de la grandària de la
musculatura).
3. Augmenten les reserves d’ energia, pròpies d’ esforços curts i ràpids.
Aquests canvis fan que el nostre cos estigui preparat per a realitzar qualsevol moviment molt més ràpidament.
Classificació
Hi ha tres tipus de velocitat:
1. Velocitat de reacció.
És la capacitat de respondre el més ràpid possible a un estímul
determinat. Un exemple clar és la sortida d’una cursa de 50 m lliures en
natació. El nedador, col•locat en el bloc de sortida, espera el senyal
que marqui la sortida (estímul). En sentir-lo, reacciona ràpidament
realitzant una potent extensió de cames i braços que
l’ impulsa cap
endavant.
També
un porter de futbol necessita reaccionar ràpidament per intentar
aturar la trajectòria de la pilota (estímul) que el contrari ha xutat.
Tant el nedador com el porter de futbol es poden considerar, tal com
s’ anomena popularment, uns esportistes amb “reflexes”.
2. Velocitat gestual.
És la capacitat que permet realitzar un gest amb la màxima velocitat.
Com exemple podem posar un lluitador d’ esgrima, que per aconseguir la
victòria ha de manejar el floret a gran velocitat. Un bon exemple és el
del ciclista que lluita en un esprint: pedala tan ràpid que és
impossible observar els seus peus amb nitidesa.
3. Velocitat de desplaçament.
És la capacitat de recórrer una distància en el mínim de temps
possible. En són exemples la cursa de 100 m llisos en atletisme, de 50 m
en natació o l’esprint que practica un futbolista per arribar a la
pilota.
Com la podem millorar ?
Existeixen
molts mitjans diferents per a millorar la velocitat. Un nedador empra
uns mitjans molt diferents dels d’un ciclista o d’un jugador de rugbi.
•
La velocitat de reacció consisteix a realitzar, el més ràpid possible,
els moviments típics d’un esport concret en resposta a un estímul.
Aquest es pot anar variant i modificant. A manera d’exemple, observa amb
deteniment aquests exercicis, així com el tipus d’estímul utilitzat:
1.
Quan el professor faci el senyal, qui arribarà abans a la línia?
Posició: asseguts a terra amb les cames estirades, estímul: auditiu (veu
del professor)
2. Agafar una pilota abans no toqui a terra. Posició: drets, d’ esquena al company, estímul: visual (la pilota)
• La velocitat de contracció i de desplaçament es poden millorar de tres maneres:
1.
Sobrepassant la barrera de la velocitat: es tracta d’ assolir,
mitjançant una petita ajuda externa, una velocitat superior a la normal.
- Baixar corrent o amb bicicleta un pendent suau.
- Ajudar-nos amb gomes elàstiques per impulsar-nos endavant.
2. Millorant la força muscular.
- Pujar corrent o amb bicicleta un pendent.
- Oposar resistència a la cursa d’un company subjectant-lo amb una corda per la cintura.
3. Millorant la coordinació deis moviments.
- Practicar i aprendre bé la tècnica.
Com evoluciona ?
La
velocitat és una qualitat que s’ incrementa de manera paral•lela al
desenvolupament de la persona. Cal recordar que la força muscular
determina un major grau de velocitat. Per això, mentre la força vagi
millorant, és possible millorar també la velocitat. El nivell màxim de
velocitat s’ assoleix cap als 20 anys, tot i que, depenent de la persona,
pot assolir-se més endavant, cap als 30 anys. Posteriorment va
decreixent, d’ acord amb el deteriorament del sistema nerviós i del
muscular.
EL BÀSQUET
LA TÈCNICA
La
tècnica és la realització correcta dels gestos propis de l’ esport.
Dominar-la ens permet jugar i gaudir del bàsquet. Podem dividir els
gestos tècnics en funció de la fase en què s’ utilitzin:
1. ATAC, configuren l’ anomenada triple amenaça : botar, passar i llançar.
Driblatge o bot :
per desplaçar-se pel camp quan tenen la pilota, els jugadors l’ han
d’ anar fent botar acompanyant-la amb la mà. Existeixen moltes maneres d’ executar aquesta acció. Entre totes les possibilitats de bot destaquem aquestes dues:
d’ anar fent botar acompanyant-la amb la mà. Existeixen moltes maneres d’ executar aquesta acció. Entre totes les possibilitats de bot destaquem aquestes dues:
Ø bot alt: anomenat també d ’avanç, que s’ utilitza per córrer molt ràpid i avançar cap a cistella de l’ equip contrari
Ø bot baix: de protecció, que serveix per protegir la pilota quan els defensors s’acosten perillosament per apoderar-se’n.
La passada:
és la tècnica que utilitzen els jugadors per moure la pilota per tot
el camp sense necessitat de fer-la botar. Sempre es fa entre dos
jugadors.
Hi ha molts tipus de passada. Normalment es fa amb les dues mans i es poden utilitzar diferents tècniques:
Ø passada de pit: com ho indica el seu nom, la pilota surt impulsada des del pit amb les dues mans en direcció al jugador que l’ha de rebre.
Ø passada en picat: es fa com l’anterior però amb un bot intermedi.
Ø passada per sobre el cap: les mans se situen per sobre el cap per passar la pilota.
Ø passada de beisbol: es fa amb una sola mà i s’utilitza per a fer passades llargues quan no s’arriba amb cap altra tipus de passada.
Ø passada
picada amb una mà: amb un cop de canell es dirigeix la pilota cap a
terra perquè arribi al jugador receptor després de botar.
Generalment es fa amb el braç separat del cos per allunyar la pilota del
defensor.
Ø passada de
cullera: podem veure-la en un contraatac. El jugador impulsa la pilota
amb el palmell de la mà alhora que el braç segueix una trajectòria de
baix a dalt. Com a resultat la pilota surt bombejada en direcció al
jugador que corre el contraatac
Ø passada per
l’esquena: és una passada espectacular . Si es fa amb la mà dreta la
pilota es dirigeix cap al costat esquerra passant per darrera l’esquena.
Ø passada
de mà a mà: es fa entre dos jugadors quan són molt a prop l’ un de
l’ altre. En el moment de la passada el jugador subjecta la pilota amb
les mans i el seu company d ’equip s ’acosta per agafar-la.
Convé saber que hi ha una acció tècnica directament relacionada amb la passada
que s’ anomena assistència.
Es produeix quan un jugador rep una excel·lent passada d’ un company de manera
que queda en una posició immillorable per encistellar.
Acabem d’ explicar les accions tècniques més important del bàsquet, però encara
hi ha alguna més que també cal saber :
La parada : consisteix en aturar-se amb la pilota a les mans després de botar o de rebre una passada. Hi ha dues maneres de fer-la :
Ø parada a un temps: s’agafa la pilota i ens aturem amb els dos peus a la vegada.
Ø parada a dos temps: s’ agafa la pilota mentre els dos peus arriben a terra, un després de l’ altre.
El pivot:
és l ’acció en què un jugador que té la pilota a les mans gira en
qualsevol direcció mantenint en tot moment un peu a terra. El peu sobre
el qual un jugador pivota s’ anomena peu de pivot . Quan la
parada ha estat en un temps, es pot utilitzar el peu que més convingui
i un cop fet ja no es pot aixecar. En canvi, si la parada ha estat en
dos temps, el peu de pivot és sempre el primer que s’ ha posat al
terra.
Les fintes: són moviments d’ engany que es fan per desmarcar-se de l’ oponent
o per desconcertar-lo. Es poden fer de diferent tipus .
Ø de tir: després d’ una finta de tir, el jugador pot decidir sortir fent botar la pilota per superar d’ aquesta manera al seu defensor.
Ø de passada: molt útil per aconseguir portes enrere
Ø de recepció: serveixen per enganyar el defensor canviant bruscament la direcció del moviment i que ens arribi la pilota.
El llançament: és l’ acció tècnica mitjançant la qual un jugador llança la pilota amb la intenció d’ encistellar-la. Hi ha diverses maneres de tirar. En destaquem les següents:
Ø tir en safata: es fa acompanyant la pilota amb la mà plana i estirant el braç en direcció a la cistella. Els jugadors el practiquen quan són sota cistella i, en moltes ocasions, com a culminació d’ una entrada a cistella.
Ø entrada a cistella: és una de les accions que més es realitzen durant els partits. Es poden efectuar per la dreta o l’ esquerra i pel centre. Generalment es fan dues passes per acostar-se a la cistella, una és per guanyar distància i la segona és per impulsar al jugador en el salt.
Ø tir de ganxo: es fa amb la mà més allunyada del defensor, amb el braç arquejat per damunt del cap i impulsant la pilota amb un cop de canell. És difícil de realitzar ja que el jugador no veu la pilota en el moment de llançar-la cap a cistella.
Ø tir lliure: és el llançament que es practica després d’ una falta personal. Es fa des d’un punt determinat del camp i es realitza sense oposició. És molt important practicar-lo doncs sempre es realitza en les mateixes condicions i per això cal tenir-lo molt mecanitzat.
Ø esmaixada: és la manera més espectacular d’ aconseguir una cistella.
El jugador ha de saltar per introduir la pilota amb les mans directament al cèrcol. Exigeix una gran tècnica i potència de salt.
El jugador ha de saltar per introduir la pilota amb les mans directament al cèrcol. Exigeix una gran tècnica i potència de salt.
2. DEFENSA:
Intercepció:
és l’ acció d’ un defensor per intentar recuperar la pilota quan un
atacant la bota i la passa. Si s’intercepta el llançament de l’atacant
rep el nom de tap, i consisteix a posar la mà oberta entre la trajectòria de la pilota i la cistella.
El rebot:
és l’acció que consisteix a agafar la pilota quan no entra a cistella
després d’un llançament. Els jugadors que agafen un major nombre de
rebots en un partit són els pivots, per tal que són els més alts i
juguen a prop de cistella. Però l’alçada no és el més important per
agafar un rebot, ho és saber col·locar-se davant de l’oponent i
realitzar un pivot amb un peu per posar-s’hi d’esquena i impedir-li el pas.
Finta defensiva:
el moviment del defensa fa que el jugador d’atac interpreti els seus
moviments com a un problema per a efectuar les accions atacants.
LA TÀCTICA DEL BÀSQUET
Totes
les estratègies que els jugadors practiquen tenen com a objectiu comú
guanyar el partit. El conjunt de totes aquestes accions constitueix el
que coneixem com a tàctica. En el bàsquet, els jugadors s’especialitzen
en diferents posicions d’acord amb la seva alçaria i la seva habilitat tècnica.
Els alers:
tenen bona tècnica i encert en el llançament exterior, i també dominen
el bot per poder penetrar fins a la cistella. Acostumen a intercanviar
passades amb els pivots.
L’escorta:
és un jugador amb les característiques d’un aler, però que també sap
manejar la pilota com el base. L’escorta ajuda al base i juga prop seu.
Els pivots:
són els jugadors de major alçària de l’equip. Es responsabilitzen
d’agafar els rebots quan la pilota no ha entrat a cistella. Han de ser
bons tiradors de prop, hàbils i ràpids en els moviments de peus, i bons
passadors per moure la pilota quan no poden tirar a cistella.
Bàsicament
podem diferenciar dues situacions tàctiques principals que tenen lloc
en el transcurs d’ un partit: l’ atac i la defensa.
Durant l’ atac
l’equip que té la pilota ha d’intentar no perdre-la, avançar fins a la
cistella contrària i introduir la pilota. Per aconseguir-lo, els
jugadors utilitzaran tots els elements tècnics que ja hem explicat. Els
jugadors han d’organitzar-se ocupant els espais del camp segons la
funció que els toca desenvolupar.
Durant la defensa
l’equip intentarà prendre la pilota als adversaris, dificultar-ne
l’avançament cap a cistella i evitar els llançaments. La defensa és
considerada, en el bàsquet, com un dels pilars fonamentals per guanyar
un partit.
LA DEFENSA:
Com
hem comentat anteriorment, la defensa és fonamental per guanyar un
partit. Els entrenadors fan practicar diferents sistemes defensius als
seus jugadors a fi de dificultar al màxim les accions d’atac dels equips
contraris.
Principis bàsics de la defensa: per poder reaccionar al més ràpid possible als desplaçaments atacants, els defensors han d’adoptar la posició defensiva, amb les cames flexionades, i moure’s sense creuar-les.
Sistemes defensius: els principals sistemes defensius que un equip pot emprar són els següents :
Defensa individual: a cada defensor se li assigna un jugador contrari i l’ha de seguir vagi o vagi i destorbar les seves accions d’atac.
Defensa en zona:
en aquest cas, cada jugador defensa l’ oponent que es troba en la zona
de terreny de joc que li ha estat assignada.
Les defenses més freqüents
són :
Ø 2-3:
en aquesta defensa dos jugadors es col·loquen davant de l’ampolla i
tres més a prop de cistella. La seva finalitat és potenciar el rebot
defensiu i la defensa dels atacants que juguen a prop de la cistella,
generalment el pivot i les alers-pivot.
Ø 3-2:
la característica principal d’aquesta defensa consisteix a estar
atents als jugadors de l’equip contrari que juguen fora de l’ampolla
per raó de la seva habilitat per aconseguir cistelles a llarga
distància.
Defensa mixta:
s’anomena així una defensa quan empra alhora la defensa individual i
la defensa en zona. Quan un equip te un jugador o dos de molta
qualitat, l’equip oponent pot emprar aquest recurs marcant-los de
manera individual per tal de desorientar-los. Les defenses mixtes més
emprades són :
Ø 4-1 : un jugador defensa en individual i quatre en zona
Ø 3-2 : dos jugadors defensen en individual i tres en zona
Pressió:
sempre quan un equip pretén crear més problemes dels habituals als
oponents. En moltes ocasions l’equip intenta marcar en línia de passada (
línia imaginària que uneix el posseïdor de la pilota amb qualsevol
altre jugador del seu equip ), o bé situar dos jugadors contra un a les
vores del camp, pressionar el base en tot el terreny de joc, etc. i
així obliga a l’equip contraria jugar més ràpid del que es normal i
provoca que cometi errors i perdi la pilota en passades defectuoses,
llançaments precipitats, fent botar la pilota davant diversos
defensors. És corrent veure els jugadors defensant en tot el terreny de
joc.
L’ATAC:
L’atac
en el bàsquet ha evolucionat amb el temps fins a “fabricar“ sistemes
que ajuden els jugadors a superar les defenses adversàries. De totes
maneres, aquests sistemes només són pràctics si dominem la tècnica
individual d’atac.
Un contra un:
cada jugador ha de saber emprar tots els recursos tècnics per superar
un oponent. Saber llançar a cistella de diverses maneres, fer botar la
pilota segons la col·locació del defensor, practicar els pivots, les
parades,, els canvis de direcció, les fintes,...
Els bloqueigs:
gràcies a aquesta acció que realitzen dos jugadors, un dels dos queda
lliure del seu defensor i en posició per rebre una passada, llançar a
cistella, endur-se la pilota.... Els bloqueigs poden ser directes o indirectes, en funció de si el jugador bloquejat té la pilota o no, respectivament. S’anomena cec quan el bloqueig es produeix per darrera del defensor. La continuació és el desplaçament que fa el jugador que ha efectuat el bloqueig en direcció a la cistella per rebre una possible passada.
Sistema de joc “passar i tallar“:
és molt adequat per a principiants. Consisteix a passar la pilota i
escapar-se cap a cistella mentre es mira el company que té la pilota i
s’aixequen els braços per tal de rebre la passada. Si el company escapat
no rep la passada, un altre company de l’equip pot escapar-se després
d’ell.
Passar i bloquejar:
és un sistema de joc més avançat que l’anterior perquè els jugadors
han de saber practicar el bloqueig indirecte. Consisteix a passar la
pilota a un company que és a un extrem del camp i bloquejar tot seguit
el seu defensor.
Contraatac:
és la manera més ràpida d’aconseguir un bàsquet. Es realitza quan és
possible sorprendre l’equip contrari després de recuperar la pilota.
Els jugadors més ràpids de l’equip corren cap a cistella contrària en
tres posicions (laterals i central) abans que la defensa s’organitzi.
EL REGLAMENT DEL BÀSQUET
- El joc consisteix en ficar la pilota dins la cistella de l’equip contrari.
- Els
equips estan formats per 12 jugadors, dels quals només juguen 5.
L’ entrenador pot fer els canvis que vulgui al llarg del partit.
- Els partits duren 40 minuts, dividits en quatre parts de 10 minuts.
Hi ha un descans de 10 minuts.
- Si
el partit finalitza en empat, han de jugar-se 5 minuts de pròrroga. Si
continua l’empat es segueix fent això fins que un equip guanya.
- Cada
cop que s ’encistella la pilota s’ anoten dos punts. Si el llançament es
fa des de més enllà de la línia de 6,70 metres són tres punts i els
tirs lliures valen un punt.
- El jugador que té la pilota ha d’evitar cometre les faltes següents:
· Passos:
es produeixen quan el jugador fa més de 2 passos sense botar la pilota
i quan aixecar de terra el peu de pivot abans de fer botar la pilota o
de passar-la. Només pot aixecar-lo per saltar i quan ho fa, ha de
passar la pilota o llançar-la abans de tornar a tocar a terra.
· Dobles:
la pilota no es pot fer botar amb les dues mans alhora. Tampoc no es
pot fer botar per sobre la cintura. Quan un jugador para de fer botar la
pilota, pot passar-la, llançar-la, però no pot botar un altra vegada.
· Abans de 5 segons el jugador que té la pilota, si està aturat, l’ha de passar, fer-la botar o llançar.
· 8
segons és el temps que té un equip per passar al camp contrari després
d’un servei de fons, quan la pilota ha sortit de la pista o quan a
l’equip li han marcat una cistella.
· Camp
enrere: quan s’està en camp contrari i es té la pilota, no poden
efectuar-se passades cap al camp propi , tampoc no es pot retrocedir-hi
ni trepitjar la línia central de camp.
- Cap
jugador atacant no pot romandre més de tres segons dins la zona de
l’equip contrari. Aquesta regla no s’aplica quan el jugador rep la
pilota i la fa botar, la tira i lluita per agafar el rebot.
- Falta personal:
quan un jugador empenta un adversari, o li impedeix el desplaçament
pel camp, o li toca el braç o la mà en el moment de fer el llançament,
se’l castiga amb una falta personal. Quan un jugador n’ha acumulat 5 ha
d’abandonar el camp i un company el substitueix.
- Tirs
lliures: si un equip acumula 5 faltes personals en cada temps, a
partir d’aquest moment totes les faltes personals seran castigades amb
dos llançaments de tir lliure des de la línia de tir lliure de la zona
de l’equip infractor, que està situada a 4,6 metres de la cistella.
Cada llançament val un punt. També s’ efectuen dos llançaments lliures
sempre que un jugador rebi una falta personal en el moment d’ efectuar
un llançament a cistella. Si es comet la falta més enllà de la línia de
6,70 metres, els llançaments lliures són tres.
- Cada equip disposa de 24 segons per llançar a cistella.
- Cada entrenador disposa d ’un temps mort d’ un minut de durada en cadascuna de les parts.
2. http://www.slideshare.net/ananaveira/cuadernillo-baloncesto-secundaria
_____________________________________________________________
2n TRIMESTRE
EL COS HUMÀ I L´ ACTIVITAT FÍSICA
És el que permet el moviment de les diferents parts del cos. Està format per un component passiu, el sistema osteoarticular i per un component actiu, el sistema muscular.
Els ossos: són peces dures i estàtiques formades per teixit viu. La seva forma externa varia: poden ser curts, plans o llargs.
EL SISTEMA OSSI - ARTICULAR
Clica el següent enllaç:
http://www.educacionfisica30.com/fichas/huesos.pdf
EL SISTEMA MUSCULAR
Clicant els següents enllaços podreu consultar informació sobre les làmines del sistema muscular.
http://www.educacionfisica30.com/fichas/musculosanterior.pdf
http://www.educacionfisica30.com/fichas/musculosposterior.pdf
Fitxa Resum dels músculs :
http://www.educacionfisica30.com/fichas/musculos.pdf
2. BENEFICIS DE L´ ACTIVITAT FÍSICA i L´ ESPORT
http://www.bbc.co.uk/schools/gcsebitesize/pe/exercise/health/0_exercise_health_act.shtml
http://www.childrensuniversity.manchester.ac.uk/interactives/science/exercise/benefits/
_________________________________________________
3. L´ HANDBOL
4. EL FUTBOL SALA
Clica al següent enllaç per accedir als apunts de futbol - sala:
http://roble.pntic.mec.es/jcan0024/APUNTS%20FUTBOL-SALA.pdf
Tema: Dona i esport
Visioneu la següent pel·lícula :
" Quiero ser como Beckham "
3r TRIMESTRE_______________________________
CONEGUEM EL RUGBI !!!
Cliqueu el següent enllaç
http://tonimartel.files.wordpress.com/2011/11/fitxa_teorica_rugbi.pdf
Voleibol
http://www.salesianostrinidad.com/Archivos/Adjuntos/Noticias/Voleibol_Apuntes.pdf
http://issuu.com/diegom/docs/tema6_el_voleibol_2__eso/3?e=0
PRESENTACIONS AUDIOVISUALS 3r TRIMESTRE
Per avaluar la part conceptual d´aquest trimestre, haureu de confeccionar una presentació audiovisual, de forma individual i/ o per parelles, d´ un dels temes que us afegeixo a continuació:
1. EL VOLEIBOL (Història, generalitats, evolució, característiques
tècniques i tàctiques )
2. EL VÒLEI, ESPORT OLÍMPIC ( Seleccions, Jugadors /res importants,
evolució daquest esport )
3. EL VÒLEI PLATJA
4. TENNIS
5. BÀDMINTON
6. PÀDEL
7. TENNIS - TAULA
_______________________________________________________________
LES PRESENTACIONS LES HEU D'ENVIAR A: rosafallada@iernestlluch.cat
IMPORTANT:
QUAN ENVIEU L' ARXIU, HEU DE POSAR EL VOSTRE NOM, EL CURS I EL TÍTOL
DE L A VOSTRA PRESENTACIÓ.
DATES D´ ENTREGA:
2A - 12 i 14 de maig de 2021
2B - 11 i 13
2C - 11 i 14
2D - 10 i 13
2E - 10 i 12
El cos humà és el nostre mitjà de relació amb el món exterior. Ens permet viure i es regula segons les activitats que ha de fer. Des del moment en què naixem, eduquem el nostre cos per perfeccionar-lo i modelar-lo. D’aquesta manera, podem aprofitar al màxim les possibilitats de moviment que ens ofereix.
Però aquesta màquina tan precisa no és inalterable; l’hem de vigilar i protegir si la volem fer servir durant molts anys mantenint una forma física òptima. És molt diferent viure fins als vuitanta anys amb bona salut, que arribar als vuitanta havent patit diferents malalties i molèsties durant molts anys.
Hem de moure el cos per aprofitar totes les possibilitats que ens ofereix i tenir cura de la nostra salut. La millor manera de fer-ho és mitjançant la pràctica regular d’activitat física.
Les activitats físiques són aquelles que provoquen el moviment del cos amb una certa intensitat de manera que el mantenen operatiu i saludable. Poden ser molt diverses, des de la feina diària i les tasques domèstiques, fins a la pràctica d’un esport com a diversió en el temps lliure.
Com funciona el cos humà ?
Disposem de diferents sistemes i aparells que, amb la seva acció combinada, permeten la vida i el funcionament del cos humà: el sistema nerviós i l’endocrí, l’aparell respiratori, el digestiu, l’urogenital , el circulatori i el locomotor.
D’aquest últim ara en parlarem extensament per ser un dels què més ens interessa des del punt de vista de l’ Educació física.
L´ APARELL LOCOMOTOR
El Sistema osteoarticular
Està compost pels ossos i les articulacions. El nostre esquelet té 206 ossos.Els ossos: són peces dures i estàtiques formades per teixit viu. La seva forma externa varia: poden ser curts, plans o llargs.
Les articulacions són les zones de contacte entre dos o més ossos. La mobilitat dels ossos depèn del tipus d’articulació que tenen. A les articulacions mòbils, els ossos s’uneixen mitjançant lliga
ments, unes estructures resistents amb forma de cordó que les reforcen i les estabilitzen, i possibiliten els diferents tipus de moviment.
TIPUS
Sense moviment (sinartrosi): és la unió directa de diferents ossos que formen una estructura molt compacta.
Exemple: articulació del crani.
Amb poca mobilitat (articulació plana) : les superfícies de contacte són planes i l’únic moviment que poden produir és un lleuger lliscament.
Amb un eix de moviment (articulació de frontissa): Permet efectuar moviments de flexió i extensió.
Exemple: les articulacions dels dits
Amb dos eixos de moviment (articulació condília): Permet moviments de flexió, extensió, adducció i abducció.
Exemple: el canell
Amb tres eixos de moviment (articulació esfèrica): Permet moviments de flexió, extensió, abducció, adducció i circumducció.
Exemple: el maluc o l’espatllaExemple: La columna vertebral
Tenen 4 funcions:
EL SISTEMA MUSCULAR
|
EL SISTEMA OSSI - ARTICULAR
Clica el següent enllaç:
http://www.educacionfisica30.com/fichas/huesos.pdf
EL SISTEMA MUSCULAR
Clicant els següents enllaços podreu consultar informació sobre les làmines del sistema muscular.
http://www.educacionfisica30.com/fichas/musculosanterior.pdfhttp://www.educacionfisica30.com/fichas/musculosposterior.pdf
Fitxa Resum dels músculs :
http://www.educacionfisica30.com/fichas/musculos.pdf
2. BENEFICIS DE L´ ACTIVITAT FÍSICA i L´ ESPORT
http://www.bbc.co.uk/schools/gcsebitesize/pe/exercise/health/0_exercise_health_act.shtml
http://www.childrensuniversity.manchester.ac.uk/interactives/science/exercise/benefits/
_________________________________________________
3. L´ HANDBOL
4. EL FUTBOL SALA
Clica al següent enllaç per accedir als apunts de futbol - sala:
http://roble.pntic.mec.es/jcan0024/APUNTS%20FUTBOL-SALA.pdf
Tema: Dona i esport
Visioneu la següent pel·lícula :
" Quiero ser como Beckham "
3r TRIMESTRE_______________________________
CONEGUEM EL RUGBI !!!
Cliqueu el següent enllaç
http://tonimartel.files.wordpress.com/2011/11/fitxa_teorica_rugbi.pdf
Voleibol
A CONTINUACIÓ, US DEIXO MÉS ENLLAÇOS
ON PODREU AMPLIAR LA INFORMACIÓ
*ALTRES ENREGISTRAMENTS DE TÈCNICA
*NOVA REGLAMENTACIÓ
*APUNTS DE VÒLEI:
http://issuu.com/diegom/docs/tema6_el_voleibol_2__eso/3?e=0
PRESENTACIONS AUDIOVISUALS 3r TRIMESTRE
Per avaluar la part conceptual d´aquest trimestre, haureu de confeccionar una presentació audiovisual, de forma individual i/ o per parelles, d´ un dels temes que us afegeixo a continuació:
1. EL VOLEIBOL (Història, generalitats, evolució, característiques
tècniques i tàctiques )
2. EL VÒLEI, ESPORT OLÍMPIC ( Seleccions, Jugadors /res importants,
evolució daquest esport )
3. EL VÒLEI PLATJA
4. TENNIS
5. BÀDMINTON
6. PÀDEL
7. TENNIS - TAULA
_______________________________________________________________
LES PRESENTACIONS LES HEU D'ENVIAR A: rosafallada@iernestlluch.cat
IMPORTANT:
QUAN ENVIEU L' ARXIU, HEU DE POSAR EL VOSTRE NOM, EL CURS I EL TÍTOL
DE L A VOSTRA PRESENTACIÓ.
DATES D´ ENTREGA:
2A - 12 i 14 de maig de 2021
2B - 11 i 13
2C - 11 i 14
2D - 10 i 13
2E - 10 i 12
2F - 10 i 13
